De gener a juliol, l’equipament ofereix una
vuitantena de propostes diverses entre l’Auditori, l’Ateneu Bar i la
vessant formativa. L’equipament ha presentat, aquest dimarts, la nova
programació que manté el nivell tot i el context econòmic i la retallada
del 10% del pressupost.L’Auditori de l’Ateneu presenta més de trenta
actuacions d’estils i formacions molt diverses. Aziza Brahim presentarà
el disc 'Mabruk' a Catalunya. Aquesta cantant i percussionista es va
convertir el 2009 en el primer músic sahrauí a assolir un número 1
internacional. Per la seva banda, Rosalía, una joveníssima cantaora
catalana, presentarà una proposta intimista i personal. Pel que fa a les
anomenades músiques modernes, Pablo Carbonell, que va saltar a la fama
com a reporter de ‘Caiga quien caiga’, presentarà ‘Canciones de cerca’.
D’altra banda, Gossos tornaran a primera línia a partir del maig i a
l’Auditori faran la presentació del seu nou treball a les comarques
gironines. També serà primícia a la demarcació l’espectacle ‘Cançons de
nosaltres i el món’, dels cantautors Miquel Abras i Cesk Freixas, que
uneixen esforços i sumen el seu repertori. Finalment, cal destacar Paul
Fuster, que ja va ser l’estiu passat al Festival (A)phònica i que
tornarà a actuar a Banyoles.
També destaca l’actuació del Dúo
Moreno Gistaín, amb dos pianos damunt l’escenari. La música jazz estarà
representada amb tres propostes. Per una banda, els dos concerts
d’Andrea Motis & Joan Chamorro Group i, com a activitat paral·lela,
el documental ‘A film about kids and music. Sant Andreu Jazz Band’. Per
l’altra, la cantant Sara Pi, presentarà composicions pròpies que
fusionen l’impacte de l’R&B i del soul amb harmonies brasileres.
Per al públic infantil s’ha programat un espectacle especialment
pensat per als nens i nenes a partir de 2 anys, ‘Brass Brass Brass'
d’Spanish Brass Luur Metalls. A més, per primera vegada se celebrarà
DBUT, un nou concurs pensat per detectar els millors artistes i grups
joves de les comarques gironines pel què fa a les músiques d’arrel, la
clàssica i el jazz. Creat per Joventuts Musicals de Banyoles, Figueres i
Girona, en aquesta primera edició Banyoles acollirà la modalitat
d’arrel.
L’Ateneu Bar potenciarà més que mai la nova fornada de grups musicals
amb les actuacions de Coriolà, Empty Cage, o The Free Fall Band. També
hi tenen cabuda artistes emergents com Guillem Roma & Camping Band
Orchestra o Ferran Palau.
http://banyolestv.cat/index.php/noticies/general/cultura/item/506-cesk-freixas-gossos-aziza-brahim-i-pablo-carbonell-actuaran-a-lauditori-de-lateneu-de-banyoles-aquest-semestre
Mostrando entradas con la etiqueta AZIZA BRAHIM Y GULILI MANKOO. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta AZIZA BRAHIM Y GULILI MANKOO. Mostrar todas las entradas
miércoles, 17 de abril de 2013
domingo, 27 de enero de 2013
AZIZA BRAHIM _ DIVERSONS 2013
Los vientos del desierto nos traen una insólita mezcla de músicas del África occidental (Sahara, Senegal, Mauritania, Argelia) con blues, rock, reggae y otros acentos caribeños. Todo ello nos llega servido de la mano de Aziza Brahim, una cantante y percusionista nacida en los campamentos de refugiados de Tinduf (Argelia) que en 2009 se convirtió en el primer músico saharaui en alcanzar el número uno internacional. Al frente de su grupo plurinacional Gulili Mankoo, Brahim pone música a los versos de su abuela, Ljadra Mint Mabruk, conocida como «la poetisa del fusil». Los poemas y melodías de dos mujeres valientes se entrelazan así para reivindicar la cultura y la memoria de un país oprimido. Con su música militante y a la vez festiva Aziza Brahim logra mover conciencias... ¡y piernas!
Aziza Brahim, tabal y voces
Badra Abdellahe, coros y djembé
Gonzalo Ordás, guitarra eléctrica
Javier Otero, guitarra acústica
Jesús Escribano, bajo eléctrico
Juan Vivas, batería
miércoles, 16 de enero de 2013
Presentación de "Mabruk" en el Auditori de l'Ateneu de Banyoles
Cesk Freixas, Gossos, Aziza Brahim i Pablo Carbonell actuaran a l'Auditori de l'Ateneu de Banyoles aquest semestre
Els cantautors Cesk Freixas i Miquel Abras, els
manresans Gossos, Andrea Motis & Joan Chamorro, Pablo Carbonell o
Aziza Brahim són alguns dels artistes que passaran per l’Ateneu – CMEM
de Banyoles durant aquest semestre.
martes, 1 de enero de 2013
viernes, 7 de diciembre de 2012
martes, 16 de octubre de 2012
Galileo Galilei (Madrid)
Uno de los temas del disco Mabruk, Mohamed Yslim, en directo el sábado 6 de octubre en la Sala Galileo Galilei de Madrid.
jueves, 4 de octubre de 2012
Nunca es tarde - Aziza Brahim canta por el Sahara en 'Mabruk'
La cantante y percusionista saharaui Aziza Brahim nos ha visitado para presentarnos su disco Mabruk antes de hacerlo este sábado en la Sala Galileo Galilei de Madrid. Este trabajo fusiona sonidos árabes, africanos y blues y es un homenaje a su abuela, conocida como 'la poetisa del fusil' que luchó mucho, a través de sus poesías y canciones, por los derechos del pueblo saharaui "y para mí era importante hacer este disco porque no quería que su obra poética se quedara en el olvido", ha asegurado Aziza. "El disco me ha permitido sincerarme con mi causa, donde he nacido y con mi experiencia"
Nunca es tarde, RNE
jueves, 20 de septiembre de 2012
En concierto
Presentación del nuevo álbum "MABRUK", el sábado 6 de octubre a las 21:30 en la Sala Galileo Galilei de Madrid. Es el primer concierto con toda la banda en Madrid para presentar mi primer trabajo, dedicado a Ljadra Mint Mabruk, una de las autoras más relevantes de la poesía saharaui.
viernes, 14 de septiembre de 2012
Cuarteto en Tránsitos
No más desapariciones. No más torturas. No más decisiones
arbitrarias. No más silencio frente a todo lo que ocurre en una " TIERRA
DE PAZ". En el grito de cada
saharaui," ARD SALAM" Sahara
Occidental, territorio libre.
viernes, 7 de septiembre de 2012
miércoles, 5 de septiembre de 2012
martes, 4 de septiembre de 2012
miércoles, 22 de agosto de 2012
lunes, 13 de agosto de 2012
Babelmed
AZIZA BRAHIM, Mabruk, Reaktion/Distrib. MVS Distribution/Anticraft - Believe
Un jour nous avons entendu un chant singulier qui nous a conquis, sur la radio française FIP, qui adore les musiques du monde, et c’est ainsi que nous avons découvert le dernier album, formidable, de Aziza Brahim, chanteuse sahraouie.
Aziza est née en 1976 dans un camp de réfugiés à Tindouf, dans le Sud algérien, où sa mère, enceinte, avait trouvé refuge. Aziza Brahim, c’est la voix des rebelles du Sahara occidental, que l’on entend moins, dans les maisons de disques et concerts en Occident, que leurs frères sahariens touaregs, célèbres depuis le succès des Tinariwen.
Le Sahara occidental est ce territoire, situé au sud-ouest du Maroc, qui a cessé d’être colonie espagnole en 1976, et qui depuis cette date a fait l’objet de nombreux conflits entre le Maroc, qui revendique sa territorialité, et le front Polisario. Aziza, qui n’a jamais vécu au Sahara occidental, chante ici des chansons de sa composition pour la plupart, sur des textes, nous explique-t-elle, qu’elle a parfois entendus sa grand’mère, El Jadra Mint Mabruk, chanter dans le camp de Tindouf, quand elle était petite fille... Aziza effectuera une partie de sa scolarité à Cuba, grâce à une bourse d’études, et choisira ensuite de s’installer en Espagne, où elle vit à présent, n’ayant jamais revu son père, qui était resté au Sahara occidental, et qui est décédé aujourd’hui...
Blessures de l’enfance qu’elle confie dans ses interviews, et qui fonde peut-être cette douceur qui imprègne l’album, très loin des rythmes parfois agressifs des musiques touarègues. On est ici plus proche des musiques mauritaniennes - on pense à Malouma - et plus proche du folk et de son esprit tranquille, que du rock.
Des arrangements parfaits accompagnent cette voix douce comme le miel, qui vous ravira certainement !
Babelmed
domingo, 29 de julio de 2012
Aziza Brahim: la voix des Sahraouis
| Foto: G. Moreno |
Le label Reaktion s’est imposé au fil des années comme un incontournable pour les amateurs de musique saharienne. Avec la sortie du premier album d’Aziza Brahim, Mabruk, Reaktion confirme son statut de dénicheur de talents. Portrait.
Ils sont bien loin des clichés montrant le Sahara comme un vaste espace désertique dénué de toute existence. Nombre d’artistes, inspirés par le succès de Tinariwen, continuent de montrer que, non seulement la vie existe bel et bien dans la région, mais que la diversité des populations y demeurant est à l’origine d’une grande richesse culturelle.
Voilà aussi l’objectif de Sedryk, l’homme derrière le nom Reaktion. Lui qui est tombé en amour avec le Sahara il y a une dizaine d’années présente en la personne d’Aziza Brahim une artiste non pas touarègue, une fois n’est pas coutume, mais sahraouie.
Les nouvelles générations de musiciens ont ainsi introduit des éléments dits occidentaux, telle la guitare, dans leurs compositions mais ils ont su les transcender pour les fusionner avec leurs traditions propres.
Aziza Brahim illustre ce concept parfaitement sur Mabruk. Elle s’approprie le blues (Invasores), le funk (Sensación del Tanque), ou encore des influences andalouses (Laaiún Ezeina), le tout sur fond rythmique au tabal, percussion traditionnelle sahraouie.
Mention spéciale à la très cadencée La Tierra Derrama Lágrimas, un chant en hommage aux défenseurs de la liberté au Sahara occidental, un thème central de l’album. Difficile en effet d’ignorer le conflit qui sévit dans la région depuis presque quarante ans, un combat dont Aziza se veut une porte-parole.
C’est aussi tout l’intérêt des sorties du label Reaktion, Sedryk les voulant autant musicales qu’informatives. Il insiste que « la musique est un vecteur très fort puisqu’universel », voyant ainsi un moyen de rapporter au reste du monde les conditions de vie difficiles des populations présentées.
La vie d’Aziza Brahim est passée par des étapes mouvementées, des camps de réfugiés en passant par Cuba, et sa musique en ressort d’autant plus riche. Avec ce premier album, c’est toute son expérience qui resurgit. Celle qui jouit d’un statut de musicienne confirmée depuis presque vingt ans nous apporte une grande bouffée d’air frais en ce début d’été. Sans aucun une lauréate 2012 des prix de la musique africaine.
Fuente: Touki Montréal
jueves, 26 de julio de 2012
Globalsounds
Das vertriebene Volk der Sahraoui hat eine neue Stimme: Aziza Brahim ist
eine junge Frau, die denWeg weitergeht, den vor ihr schon Sängerinnen
wie Mariem Hassan gegangen sind: Mahnend, erinnernd, und selbstsicher.
«Seit über 36 Jahren lebt unser Volk in Flüchtlingslagern in einer der unwirtlichsten Wüsten dieser Erde», stellt Aziza festr. «Für mich war es ein enormer Schock als 8-jährige zu erfahren, dass wir Flüchtlinge sind, und nur dank internationaler Hilfe überleben.» (Das ganze Interview gibt’s bei Mondomix. Über die Situation der Sahraoui gibt Wikipedia Auskunft.) Doch Aziza verbrachte ihre Jugend nicht ausschliesslich im Lager in Algerien, sondern konnte nach Kuba reisen. Heute lebt sie in Spanien.
Auch im Exil trägt sie die Sache der Sahraoui weiter: Sie singt vom Krieg, hält die Erinnerung an eine Heimat wach, die sie selber nie kennen gelernt hat. Ihre Band besteht aus Sahraouis und Spaniern. Es ist eine Gitarrentruppe, Schlagzeug, Tablas und Djembe geben den Rhythmus vor. Wer nach Wüsten-Rock à la Tinariwen Ausschau hält, wird enttäuscht. Aziza schreibt rockige, poppige, bluesige Songs. Die Gitarren sind gern laut, hart, manchmal funky. Die Melodien stammen aus der Soundwelt der alten Heimat, die Arrangements sind die Töne des Exils.
Eine neue, selbstsichere Stimme aus den Flüchtlingslagern erzählt vom Kampf eines Volkes, den die Welt schon fast vergessen, verdrängt hat.
Rating:



globalsounds.info, die welt zwischen den ohren
«Seit über 36 Jahren lebt unser Volk in Flüchtlingslagern in einer der unwirtlichsten Wüsten dieser Erde», stellt Aziza festr. «Für mich war es ein enormer Schock als 8-jährige zu erfahren, dass wir Flüchtlinge sind, und nur dank internationaler Hilfe überleben.» (Das ganze Interview gibt’s bei Mondomix. Über die Situation der Sahraoui gibt Wikipedia Auskunft.) Doch Aziza verbrachte ihre Jugend nicht ausschliesslich im Lager in Algerien, sondern konnte nach Kuba reisen. Heute lebt sie in Spanien.
Auch im Exil trägt sie die Sache der Sahraoui weiter: Sie singt vom Krieg, hält die Erinnerung an eine Heimat wach, die sie selber nie kennen gelernt hat. Ihre Band besteht aus Sahraouis und Spaniern. Es ist eine Gitarrentruppe, Schlagzeug, Tablas und Djembe geben den Rhythmus vor. Wer nach Wüsten-Rock à la Tinariwen Ausschau hält, wird enttäuscht. Aziza schreibt rockige, poppige, bluesige Songs. Die Gitarren sind gern laut, hart, manchmal funky. Die Melodien stammen aus der Soundwelt der alten Heimat, die Arrangements sind die Töne des Exils.
Eine neue, selbstsichere Stimme aus den Flüchtlingslagern erzählt vom Kampf eines Volkes, den die Welt schon fast vergessen, verdrängt hat.
Rating:
globalsounds.info, die welt zwischen den ohren
viernes, 20 de julio de 2012
Recensie: Aziza Brahim & Gulili Mankoo – Mabruk
Deze nomaden in Noord-Afrika hebben over heel wat te mopperen, maar niet over een tekort aan goede muzikale woordvoerders van hun onafhankelijkheidstrijd. Bespraken we onlangs nog het nieuwe album van de krachtige Mariem Hassan. Nu is hier het debuutalbum van haar vrouwelijke collega Aziza Brahim.
Mabruk bevalt ons net iets beter door zijn ruwe kantjes. Geen gladde arragementen maar stevige woestijnblues om lekker op mee te deinen. Brahim’s stem is dan misschien wel iets minder krachtig dan die van Hassan, haar plaat is wel meer een eenheid.
Dit zijn verrtien fijne woestijnrockers die we graag ook een keer live zouden aanschouwen. Het liefst natuurlijk midden in de Sahara. Een aanrader! (Reaktion/XMD)
Tekst: Patrick van Engelen
Noborderz.nl
Recensies: MixedWorldMusic
De thema’s die Aziza Brahim bezingt zijn niet anders dan die van Mariem Hassan. Beide Sahrawi-zangeressen zijn begaan met het treurige lot van hun volk, bewoners van de Westelijke Sahara. Dit gebied kwam onder Marokkaanse heerschappij nadat Spanje zich er in 1975 uit teruggetrokken had. Maar waar Hassan fel en gedreven klinkt, is Brahim ontspannen. De laatste weet zich daarentegen geruggesteund door Gulili Mankoo, een groep muzikanten die echt een band vormt. Zij geven de wiegende woestijnritmes een steeds andere bedding om doorheen te stromen. Met rock als solide basis, waaieren ze uit in diverse richtingen die de samenstelling van de band weerspiegelen, en de muzikale voorkeuren van de leden. Daarin mag Brahim ook in Braziliaans en Caribisch getinte decors optreden. Maar met name de drums en elektrische gitaar houden de touwtjes strak genoeg in handen om de muziek op koers te houden. Brahim mocht soms wat krachtdadiger zingen. Wat meer adrenaline in haar stem zou de verontwaardiging over jarenlange strijd en ontheemding de juiste zeggingskracht geven. (René van Peer) MixedWorldMusic
viernes, 13 de julio de 2012
Psychemusic's Review
![]() |
| Badra Abdallahe y Aziza Brahim (Foto: Guillem Moreno) |
Reaktion Aziza Brahim & Gulili Mankoo : Mabruk (SP/MO,2012)***°
Often
in history you see that zones and people are overwhelmed, conquered or
occupied by stronger and in a sense more primitive powers. Because in
general, today’s society considers economy more important than culture
occupation of land and minor cultures always will remain possible.
Because of the economic and political dependencies of outsiders who are
also partly “occupied” by their own problems to maintain especially
economic and political stability, it is even likely that information on
some occupations gets trough in media only sporadically. In Africa many
colonial borders often did not match the reality of the people living
there and how they hang together, and now when economy means power
things didn’t evolve easily in the right direction for everyone
involved. In Africa we also have racial, tribal and religious domination
that play part in the occupied teritories. The Western Sahara (the West
of Mauritania) is now occupied and heavily controlled by Morocco even
tough this evolution still is an incomplete process, nothing really
happens that could possibly improve the situation. Like in the
surrounding countries already in the first steps of this process they
(deliberately or not)have overlooked the desert tribe people who now are
trapped within certain borders and restrictions ruled by countries with
different perspectives and interests, and by racial oppression and even
aggression. Aziza had already left her homeland just before the
domination of occupation to study in Cuba (age 7-11), a study which she
abandoned to pursue a career in music. In 1995 she joined the National
Sahraoui Group, which made her able to tour in Mauritania and Algeria.
After a Spanish label released two of her songs on a trilogy, she
migrated to Spain in further exile, where she further developed her own
style while opening herself up to multi-cultural musical understanding
and creative growth. She never forgot her African and tribal roots and
family and tried to maintain in contact.
The
booklet mentions the first Sahrawi music group called “Martir Luali” in
1976, who pioneered the introduction of the electric bass guitar,
drums, organ, flute, saxophone and trumpet.
Aziza
joined different ensembles like Yayabo Latinjazz in 2005. Then she
formed a Sagrawi group, Gulili Mankoo. There were also other projects
like with the Basque musical group Oreka TX, taking part in the ‘Nomadak
TX’ project, mixing Sahrawi roots with rap and folk. But her main
interest now is to deliver a voice to the situation her family is
trapped for now already three generation while things only seems to get
worse.
Therefore
she incorporates some Mauritanian & Sahwari traditions. These
traditions are more African rooted compared to the Arab associations of
the rulers. Therefore they use for instance ‘ezamzam’ a sort of drum
pierced by a stick, played by women; the ‘tidinit’, a small guitar; the
‘neifara’, a traditional flute, played by men, and the “tabal” a type of
drum shared by men and women. Still we can say the music is pretty
rock-like featuring electric guitars and drums alongside the acoustic
instruments.
For
Aziza’s first CD album (the label released a digital EP before), Aziza
referred several times to lyrics of her grandmother, the Sahrawi poet,
Ljadra Mint Mabroc (Tiris, 1934). Her village once nicknamed her “the
poet with a gun”.
As
I said, for a part the music is more like rock music with ethnic
associations. The foundations of drums, (conga-like) acoustic
percussion, electric bass and guitars are kept simple, almost primitive,
-nevertheless effective in its core. It is especially Aziza’s voice
which lead everything : a convincing, perhaps powerful voice and
expression with attractive melody lines, sometimes a bit sad, sometimes
up-tempo or more celebrative with power to be heard. Some guitars add to
the rhythm, then repeats the melody line in an African way of response,
sometimes with some improvised variation. A few times electric guitar
takes the time to express some emotion to, in a rock sense, which is
very effective too. Compared to the other nomadic tribe guitar music
(Touareg-based), Aziza’s voice still is pretty different, perhaps
because she adapted elements from other countries where she lived (Cuba,
Spain), musically she might not be able to adapt each traditional
aspect of her people, her voice means power to reunite with a renewed
hope that she was able to infuse elsewhere. Let us hope this message
also comes through.
miércoles, 4 de julio de 2012
Festival de Músicas del Sur, Andalucía con el Sáhara con Aziza Brahim. 6 y 7 de julio
03 de Julio de 2012 TELEPRENSA
• El cantaor Juan Pinilla y la
saharaui Aziza Brahim encabezan el cartel
CASARES.- Karama organiza el
Festival de Músicas del Sur Andalucía con el Sáhara . Forma parte de un
circuito que se va a desarrollar por toda la geografía andaluza, arranca en
Casares y sigue por Castro del Río, Conil, Espera, Peligros y Trigueros. Un
proyecto que se celebrará en Casares Costa los días 06 y 07 de julio de 2012,
con los siguientes objetivos:
Recaudar con la barra de
bebidas y comidas fondos para las Vacaciones en Paz, un programa que peligra
por los recortes en cooperación.
Sensibilizar a la ciudadanía
de la problemática del pueblo saharaui, con diferentes acciones divulgativas.
Animar a la ciudadanía a ser
solidario con este pueblo.
Promocionar los valores
solidarios de los artistas comprometidos.
Proporcionar a la costa un
evento cultural y festivo totalmente gratuito para los vecinos, con la
intención de dinamizar la zona durante los días de verano.
Contenidos:
Concierto con variedad de
estilos musicales: flamenco, reggae, canción de autor(a)… Los artistas que
forman el cartel son: Juan Pinilla, Lucía Sócam, La Frac, Etnobabú Percusión,
Dj Ale Dc, Sambagua Do Rio, Aziza Brahim y Gulili Mankoo, Tragic Company y Dj
Rastrojo Worl Music Set. y The Kastors.
Intervenciones didácticas
sobre la problemática saharaui. Presentación del proyecto Pequeña Rocío, sobre
los niños discapacitados en los campos de refugiados saharauis. A las 11:00h en
la tenencia de alcaldía de Casares Costa.
Mercado de artesanos con 15
puestos de productos variados.
Zona infantil con cuenta
cuentos, pinta caras y juegos.
Barra de bebidas-comidas y
Paella Solidaria
Mesas y stand con libros,
revistas y materiales informativos.
Jaima solidaria con artesanía
saharaui y material divulgativo.
En 2013 se editará un
libro-disco de los festivales en homenaje a Aminatou Haidar y las mujeres
saharauis. Con la venta de este libro-disco se pretende conseguir recursos
económicos para los campos de refugiados saharauis.
La organización parte de la
Asociación Karama, junto a la colaboración del Ayuntamiento de Casares y la
Editorial Atrapasueños, pero la actividad integra a un amplio colectivo, que va
desde la Asociación Pasos Positivos, la Unión Deportiva Casares, hasta Rastrojo
Music.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)



marco.jpg)







